Barri de Santa Catalina

Santa Catalina està situat entre el Camp d'En Serralta, Puig de San Pere, Es Jonquet, Son Armadans i Son Espanyolet. Es pot dir també que tant Sa Riera como el Torrent de Sant Magí delimiten el barri a l’est i l’oest, respectivament. El barri té 8.914 habitants segons les dades de l’Ajuntament de Palma (1993).

Durant l’època musulmana hi hagué un cementiri jueu. Després de la conquesta de Mallorca i el repartiment posterior, Santa Catalina s’inclogué dins de la porció de terreny corresponent al bisbe Berenguer de Palou. El pariatge comprenia la parròquia de Santa Cruz, Calvià, Andratx, Puigpunyent, Bunyolí (Esporles), Estellencs, Banyalbufar, part de Marratxí i el Pla d’En Catí (Sant Jordi). Aquesta pertinença al pariatge durà fins el 6 d’agost de 1811 quan les Corts de Cadis l’aboliren, marcant el desenvolupament del raval.

Santa Catalina quedava lligada a Andratx per moltes vessants, d’esquenes a Palma. Els pescadors, que eren el grup d’habitants més important de Santa Catalina, s’emmarcaven dins de l’almodí de pescadors i confraria de Sant Pere del port d’Andratx. Fins el 1514 no es creà un almodí propi, que encara mantindrà lligams amb el d’Andratx. Lligams que no es trencarien fins el 1721, tot i que la relació amb Andratx es mantingué.

Travessava l’actual barriada del camí de Portopí, antic port de la ciutat. Al llarg d’aquest, s’establiren els primers habitants, una població que estava formada majoritàriament per mariners, pescadors i corders.

El 1343, Ramón Salelles, un ric comerciant mallorquí, fundà amb 1.111 lliures l’Hospital de Santa Catalina dels Pobres, en agraïment per haver estat salvar d’un naufragi. Aquest hospital, que servirà d’asil i hospici, donarà el nom al barri emergent en aquells moments i situat llavors als actuals carrers de Servet i Sant Magí (carrer Gran).

Dos-cents anys després, s’establiria un altre petit nucli de pobladors al costat de l’oratori de Sant Magí.

Durant el segle XVI, la població fou augmentant amb l’arribada de mà d’obra per a la reconstrucció de les muralles. En el segle XVIII, sorgiren els actuals molins d’Es Jonquet i el carrer Indústria. Hi havia petits terrenys de conreu. Fins al decenni de 1860, hi hagué un cert estancament urbanístic, ja que les ordenances militars impedien la construcció al litoral i al costat de les muralles. Aquest és el motiu pel qual es rebaixaria Sa Faixina i també el motiu pel qual els edificis de l’actual avinguda Argentina tenen altures escalonades. No podien ser més alts que la muralla. Aquell any, el 1860, els veïns presenten a l’ajuntament una proposta d’eixamplament del barri, que llavors tenia 2.462 habitants. El 1875 ja hi havia prop de 6.000 habitants, fet que provocà constants brots de malalties infeccioses (tifus, verola, diftèria). El 1901, dins del projecte d’eixamplament de Palma, dut a terme per Bernat Valvet, significà l’expansió definitiva de la barriada. El 1914, amb l’enderrocament de la porta de Santa Catalina començà una nova època per a la barriada. amb la desaparició de les muralles i els ponts sobre Sa Riera. L’aïllament del raval era, doncs, menor i el contacte amb Palma començà a ser més fluït, diluint-se el barri de mica en mica.